I a un ostal al cap del prat
Dins lo valat
Un banc de pèira e una font
Jos lo balcon
L´aiga de la font es de neu
Lo banc de pèira es al solelh.
Viure i podià un sol enf
ant
A 1
4 ans m´en som part
it
Adiu fam
ilh, adiu
amics
!
Dins una mina a cèl dubèrt
Veses mon bèl,
A dinamitar lo ròcas
Ai passat temps
Ai passat temps sens desbrembar
Ni la familha, ni l´ostal.
Puèi la montanha avèm traucat
Veses manhac,
Lo camin de fèr deu passat
A 17 ans
La meuna batalha del ralh
Me faguèt perdre lo valat.
Cerca-fortuna devengut
Veses menut,
L´armada me prenguèt l man
Per mos vint ans
De guèrras n´avèm pas mancat
Pensavi de còp a l´ostal
Lo temps que passa es un lauset
Veses valent,
Son de retretats de Lyon
Qu´an mes sas flors
Qu´an mes sas flors sus mon balcon
Aquò val pas una cançon!
Qu´an mes sas flors sus mon balcon
Aquò val pas una cançon!