Que s´i lhevèn per mili
èrs,
Contra l
o gran rèi de
França,
En mil shèis cents
quaranta t
res,
Mes ò
c, praubòt, mes òc
praubòt,
En mil shèis cents q
uaranta t
res.
Entà har guèrra a la talha,
Qu´avèn causit tres capdaus,
L´un Laforca, l´aute Lapalha,
Joan Petit qu´èra lo tresau.
Mes òc, praubòt, mes òc, praubòt,
Joan Petit qu´èra lo tresau.
Per tota l´Occitania,
Que´us aperavan croquants,
N´avèn per tota causida,
Que la miseria o la sang.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt
Que la miseria o la sang.
E qu´estón per tròp d´ahida
Venuts per los capulats,
Eths que vivèn de trahida,
Çò qui n´a pas jamei cambiat.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Çò qui n´a pas jamei cambiat.
Que´us hiquèn dessús l´arròda,
E que´us croishín tots los òs,
D´aqueth temps qu´èra la mòda
De´s morir atau, tròç a tròç.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
De´s morir atau, tròç a tròç.
E qu´estó ua triste dança,
Dab la cama, e lo pè, e lo dit,
Atau per lo rei de França,
Atau que dançè Joan Petit.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Atau que dançè Joan petit.
E l´istuèra qu´a hèit son viatge,
Qu´a pres camin de cançon,
Camin de ronda taus mainatges,
Mes uei que sabem, tu e jo.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Mes uei que sabem, tu e jo