Ben poca cosa tens
La taula i uns quants llibres
L´enyor d´ella, que és lluny
I tampoc no l´oblides
I aquest silenci, dens

De paraules no dites

Si ara escrius, a recer
De tanta melangia
Et perdràs pels camins
D´una tristor benigna
La veu se´t tornarà
Poruga i malaltissa
I a cada mot creuràs
Que perds un tros de vida

Deixa-ho tot. Al carrer
Fa una tarda tranquil·la
Camina. Hi ha gent
Per fer-te companyia
No et refusis a cap
Dels horitzons que et criden

Quan tornis, tot serà
Més assenyat i digne
No hauràs oblidat res
-no és més lliure qui oblida-
Però duràs les mans
Plenes de llum fresquíssima